Abel Azcona tanca Amén o La Pederastia amb una performance catàrtica i carregada de dolor
No va ser gens fàcil el que va fer Abel Azcona el 22 de febrer passat al Museu de l’Art Prohibit. Han passat 8 anys des que va començar a fer la peça Amén o La Pederastia; i per tancar projecte, l’artista ho va fer mitjançant un procés de gairebé dues hores amb el visionat d’actes de persecució a l’obra, una conversa íntima sobre aquesta i una performance recordant que cada hòstia porta una història de dolor al darrere. Per ell, la pedofília és “una de les xacres més grans de la història” i considera que l’església catòlica és “una organització criminal”.
Documentar tot el procés perquè no es perdi allò que hi ha darrere de la peça és una de les fixacions de l’artista. Per això ha realitzat unes peces amb la documentació principal que l’acompanya. Després d’anys de denúncies, causes judicials obertes i exili, el 22 de novembre passat es va arxivar oficialment la darrera causa al Tribunal d’Estrasburg al qual havia acudit Abogados Cristianos per demandar Espanya per “auspiciar l’artista més blasfem de la història”.
Azcona que després de fer aquesta feina confessa que li ha costat molt entendre que l’abús sexual és el pa de cada dia, està convençut que “l’avortament és una de les mesures més grans de la protecció a la infància que existeix”.
Autor d’obres processuals que es mouen als territoris de l’abandó i els maltractaments, Abel Azcona s’ha consolidat com un dels performers espanyols amb més projecció internacional. Amén o La Pederastia es pot visitar de manera permanent al Museu de l’Art Prohibit.