“Espanya és una gran fossa comuna”, així de contundent es va manifestar l’artista Eugenio Merino a la conversa titulada El desaparegut més famós del món que va protagonitzar amb el periodista i especialista a la figura de Federico García Lorca, Víctor Fernández.
Van arrencar la xerrada analitzant l’escultura de Llorca a la Plaça Santa Anna de Madrid, i van remarcar que representa un Llorca que no commou i que lliga amb les teories falses que s’han construït al voltant de la figura del poeta. “Lorca no volia saber res de la falange i tot i així es perverteix i es perverteix que Lorca era apolític”.
Precisament Eugenio Merino es va embarcar en el projecte de Lorca després de llegir el llibre sobre el poeta editat per la comunitat de Madrid i la visió que se n’ofereix. “El franquisme va assassinar Lorca. A Lorca l’assassinen per socialista, homosexual, etc”, va reblar sobre el tema.
A la galeria Memoria de Carabanchel va aixecar el terra, va fer un forat per col·locar una escultura hiperrealista de Lorca. El forat el va tapar amb un vidre per poder-lo trepitjar. “El forat per a mi és el que representa més bé la repressió franquista”, va argumentar l’artista.
Un dels objectius de Merino era representar un Lorca menys folkloritzat gràcies als estudis d’Ian Gibson i Víctor Fernández i fugir de la intenció de convertir-lo en una atracció turística.
Sobre on són les restes de Federico García Lorca, Víctor Fernández va assegurar que Lorca el van matar a Alfacar, i que tot i que el grup de recerca del qual forma part, ha assenyalat el lloc on es troben, ni la Junta d’Andalusia ni el Govern d’Espanya hi han mirat.
“Com es pot representar Lorca i, els assassinats per la Guerra Civil?”, es preguntava Eugenio Merino, i per això va crear Banc Públic, un banc de ciment on ha col·locat el cos la seva escultura de Lorca a l’interior . Una peça que és la història de Lorca, però també dels altres desapareguts.
La conversa també va repassar altres treballs de Merino com el dedicat a Picasso a Màlaga que partia de la reflexió de com una icona del compromís polític havia esdevingut un objecte manufacturat de museu, i de com es manipula la paraula dels creadors per a una utilització turística.
Fernández i Merino van tancar la cita recordant un altre projecte de l’artista en col·laboració amb Santiago Sierra: El Ninot, una escultura de Felip VI que el 2019 va exposar a ARCO. Pensada per ser cremada, la figura es va cremar a El Konvent de Cal Rosal pels mateixos artistes: “la crema va durar quatre minuts, però es va gravar en format cinema i a càmera lenta i el vídeo dura una hora. Un gaudi total”.
Eugenio Merino s’ha consolidat com un dels artistes multidisciplinaris més irreverents, incòmodes i polèmics de l’escena artística actual; i també un dels més compromesos a tractar temes de memòria històrica, i del qual el Museu de l’Art Prohibit exhibeix la peça Always Franco. Segons el mateix Merino, Francisco Franco és una de les seves obsessions, i per a aquest 20 de novembre que fa 50 anys de la mort del dictador s’acosten noves accions.Aquestes i moltes altres reflexions les podeu recuperar al canal de Youtube del museu: