“La creació artística s’ha de protegir amb un marc jurídic com un dret fonamental”
“La creació artística s’ha de protegir amb un marc jurídic com un dret fonamental”, va insistir Jesús Prieto de Pedro en la presentació del llibre ‘Libertad arte y cultura: reflexiones jurídicas sobre la libertad de creación artística” el passat 27 de febrer al Museu de l’Art Prohibit.
Organitzat amb la Fundació Gabeiras per el dret i la cultura, l’objectiu de l’acte a banda de presentar l’esmentat llibre, era debatre sobre quin és o hauria de ser el marc jurídic d’actuació en el que el col·lectiu artístic desenvolupa la seva activitat o definir les garanties i proteccions que ofereix el dret als professionals de la cultura de diferents disciplines.
Per parlar-ne van intervenir els coordinadors del volum, Jesús Prieto de Pedro i Roger Dedeu, l’artista Núria Güell i l’historiador de l’art i assessor cultural Manuel Borja-Villel. L’encarregat de moderar el debat va ser el filòsof i escriptor, Bernat Dedéu.
“Com es cura quan li has tret alguna cosa a algú? Com es cura una cosa que has censurat? La ferida no es cura, està feta. L’única manera de curar, és redistribuir”, amb aquestes paraules Roger Dedeu Pastor parlava sobre el dret de creació, el fet col·lectiu i la relació entre diferents cultures durant la presentació del llibre ‘Libertad arte y cultura: reflexiones jurídicas sobre la libertad de creación artística”.
Per la seva banda, Manuel Borja-Villel va reclamar el dret a la redistribució cultural i en aquest sentit va insistir amb que del que es tracta és de canviar el sistema. Va recordar que hi ha molts pobles que no tenen art i això no ha de voler dir que no tinguin llibertat d’expressió. Estirant aquest fil, Borja-Villel va afegir que “la qüestió de drets de creació també ha d’anar acompanyada de drets de rebuig, perquè hi ha coses que poden ser legals però no són ètiques”
“La censura és més porosa” va assenyalar l’artista Núria Güell, autora d’Ideologías oscilatorias (peça que es pot visitar a la terrassa del Museu de l’Art Prohibit), que també va preguntar si “la censura s’exerceix a obra feta o també a una subvenció no donada?”. Per Jesús Prieto el cas és “les convocatòries sesgan intencionadamente… y ese es un asunto muy serio”.
Tots els participants van coincidir en afirmar que les tàctiques i estratègies no frontals de censura estan molt vigents, i Manuel Borja-Villel va voler remarcar que: “La precarització crea ressentiment, i el ressentiment feixisme”.