Daniel García Andújar i David Casacuberta pertanyen a la generació que ha fet el trànsit de la revolució industrial a la comunicacional.. Tots dos consideren que la tecnologia és sempre un sistema de control i que la intel·ligència artificial ha obert una mena de caixa de Pandora. De tot això i molt més, en van parlar tots dos artistes el 25 d’abril passat al Museu de l’Art Prohibit.
“Abans construíem col·lectivament, però per a les coses que ens interessaven a nosaltres. Ara, el que fem és treballar per a Meta, Google, OpenAI… pujar fotografies que després es faran servir per entrenar aquest sistema, de manera que el nostre temps lliure l’estem regalant a aquestes corporacions: la nostra feina i les nostres dades”, va afirmar David Casacuberta. Al llarg de la xerrada, tots dos van revelar força aspectes sobre els sistemes de control algorítmics creats a partir de la nostra activitat en xarxes socials, assenyalant un nou mercat dins del capitalisme: la construcció de perfils.
I és que l’escenari actual és molt diferent del de quan ells van començar a treballar amb la xarxa amb programari i codis lliures: “tot això amb el que es va construir internet es va anar regulant, es van posar portes i finestres”, va recordar Daniel García Andújar; i no va dubtar a afirmar que “la tecnologia sempre és un sistema de control”, per continuar parlant de la idea del panòptic electrònic que implica un canvi estructural del concepte clàssic de torre de control, perquè ara tots som vigilants, centre i perifèria. “A la pandèmia començo a descriure la idea de la cúpula de confort, que és el que ens ofereix el capitalisme digital.. Aquesta cúpula la vam alimentar en tot moment, i durant la pandèmia es va alimentar molt i per això s’accelera el tema de la Intel·ligència Artificial.. Tots estem amb els dits enxampats a la maquinària, tot està en mans de grans corporacions i hi ha poc treball comunitari”, va apuntar García Andújar.
Fil argumental que Casacuberta va continuar: “quan vam començar construíem col·lectivament per a les coses que ens interessaven. Ara en aquesta cúpula de confort, treballem per a Google, Meta i grans corporacions, i hem creat un nou mercat capitalista. Amb la construcció de perfils també pots manipular políticament, es va veure amb el Brexit… Alimentem la cúpula de confort i no tenim temps per a la reflexió”.
“Nosaltres vam aprendre quan no hi havia navegadors, vam construir entenent el llenguatge, hi ha milers de programes de manipulació d’imatges, programes d’estandarditzacions… però la tecnologia tendeix a limitar les opcions i la biodiversitat cultural, i el gran pas el fa la intel·ligència artificial, perquè té la capacitat de càlcul i al mateix codi s’integra el que és políticament correcte”, va sumar Andújar.
Segons David Casacuberta “si no hi ha creativitat humana, tindrem estandardització, perquè els algorismes treballen de la mateixa manera. Un algorisme és matemàtic i sempre farà el mateix biaix, i això significa coses més òbvies i anestesiades, com Minority Report però de debò. Tot plegat, l’art és per generar una forma de resistència”.
Per acabar, tots dos van coincidir a apuntar que per fugir de la bombolla dels filtres, i de la manipulació de l’algorisme, és a les nostres mans distorsionar a través de la varietat per tal que resulti un xic més complicat construir un perfil sobre nosaltres.
Pots seguir la xerrada completa a: