“La meva feina és com un boomerang que torna anys després”, va dir Andres Serrano el 13 de febrer passat al Museu de l’Art Prohibit.
La programació d‟activitats del museu va arrencar amb la presència de l’artista. L’autor del ‘Piss Christ’ en conversa amb el periodista Toni Ribas va repassar la seva carrera i els temes recurrents a la seva obra com el sexe, la mort i la religió.
Nascut a Manhattan fa 73 anys, Serrano va assegurar que el que diuen o fan sobre la seva feina no l’ha afectat mai: “Em poden atacar i no m’afecta, jo tinc la meva visió; jo no batallo amb la meva feina, altra gent potser sí”, va comentar amb tranquil·litat tot i que obres seves han estat agredides i vandalitzades en nombroses ocasions.
L’autor del Piss Christ va néixer catòlic i es va criar com a tal. “Després de la meva confirmació la monja em va dir que era un soldat més de Crist, i sempre m’he sentit com un soldat de Crist”. Satisfet amb la invitació del Papa i la benedicció especial que li va brindar, Serrano considera que les seves peces amb referències religioses no són una provocació, per a ell ser cristià és una manera de ser tolerant.
De somriure generós i un sentit agut de l’humor, des que va descobrir l’univers de Marcel Duchamp i Luis Buñuel, i va decidir ser artista, sempre ha optat per títols descriptius i materials i temes que l’envolten. Per això als anys vuitanta va treballar amb fluids corporals com la sang, el semen o l’orina. Per això recordeu amb orgull que un parell de fotos seves de l’època fossin triades per Metallica per il·lustrar els àlbums Load i Reload.
Satisfet amb la presentació del Piss Christ en el Museu de l’Art Prohibit, va comentar que “no veig la peça massa sovint, i al trobar-la al museu m’ha impressionat comprovar com llueix, crec que els colors són exactament els que són”.
Després de les sèries dels fluids, es va dedicar als retrats inusuals. “Passar d’una sèrie a una altra és una progressió natural per a mi, trobo coses que per a mi tenen sentit”, va sostenir Serrano, que afirma que se sent molt connectat als artistes clàssics que tractaven temes religiosos.
Durant la xerrada va repassar algunes de les seves imatges més icòniques, algunes de la sèrie Morgue (Serrano evita parlar de mortes o cadàvers, per a ell segueixen sent gent, persones humanes amb un esperit que hi ha en algun lloc); de A History of sex, per a les quals va passar mesos a Amsterdam fent fotos, o de The Interpretation of dreams. També va explicar que el 2004 va fotografiar Trump perquè representava el somni americà: “va posar per a mi, no puc dir res dolent, però espanta molta gent, fins i tot europeus”.
Fill únic de mare d’origen cubà, afirma que és hispà però no s’identifica amb cap categoria, diu que “encara sóc un outsider”. Per a ell, a la feina el més important és la bellesa i el sentit de la composició i del color. Amb aquesta premissa ha demostrat que el que és bell pot ser fort i provocador, i que l’estètica més gentil pot contenir un missatge duríssim.