L’escriptor i periodista Jorge Carrión és el coordinador de la redacció del catàleg del Museu de l’Art Prohibit, i el passat dissabte 16 de març, vam acollir a la terrassa del museu una conversa entre Carrión i l’artista Joan Fontcuberta, per parlar del catàleg que compta amb textos de Joan Fontcuberta, Graciela Esperanza, Boris Groys i el mateix Tatxo Benet, entre d’altres; però també van repassar altres temes com les diverses formes que adopta la censura, l’autocensura i com els criteris curatorials, es poden llegir també com formes de censura.
“A mi com artista m’interessen les formes de censura, la censura té molt a veure amb la relació de l’obra, amb el lloc i el temps, no tant amb l’obra en si mateixa, va afirmar Fontcuberta de qui la col·lecció té la sèrie Deletrix. Afirmació que Carrión comparteix: “la censura és contextual”.
Fontcuberta que amb Pilar Rosado ha elaborat Beautiful agony, un estudi de l’orgasme amb l’algoritme que explica les faccions facials i es pot veure a Berlusconi, Trump, Starus Kahn, el rei emèrit… és expert en tecnologia deep fake.
Un altre dels conceptes que es van plantejar és el de veure les llibreries com un espai de resistència política. Carrión que és autor del llibre Librerías, on dedica un capítol a la censura, està convençut que per ser un bon censor, cal ser un bon lector. I va recordar que Hitler se sentia escriptor, i regalava el Mein Kampf quan la gent es casava. Mao va ser llibreter abans de fer la revolució… “Imagineu quin era l’únic dictador que no era lletraferit?, el nostre”.
Al fil d’aquests arguments Fontcuberta va voler recordar que “allà on es cremen llibres, aviat s’hi cremarà gent. A l’artista el Fahrenheit i el blibliocidi són temes que l’han interessat sempre, perquè “el llibre de Bradbury és un model de societat distòpica on el llibre és essencial perquè genera coneixement i pensament crític. Cremar biblioteques a les guerres és un tòpic que practiquen els vencedors per eliminar les arrels culturals”.
Ambdós pensen que les formes de censura se sofistiquen a mesura que apareixen noves tecnologies. I la trobada va acabar amb una reivindicació dels suports en paper i alertant sobre el rol demiúrgic de Google: “quan utilitzem Google s’activen motors de recerca de corporacions privades que busquen beneficis i això respon a uns interessos. Basar el nostre coneixement en aquests sistemes és pràctic però té repercussions tòxiques, va dir Joan Fontcuberta.
“L’imperatiu comercial s’ha convertit en una mena d’autocensura. Google és una empresa de publicitat”, va reblar Carrión.